dijous, de setembre 08, 2005

Cases de fusta

Per que els nord-americans no fan les cases “de ciment”?
Les cases de fusta, sense fonaments, collades a terra, festes amb “pladurs”, “matxembrats”i d’altres elements preconstruïts a ensamblar, de fàcil i ràpida construcció (a vegades s’encarreguen per catàleg i es basteixen en menys d’un més) són barates. Amb un nivell de mobilitat laboral tan elevat com l’existent als EEUU, no es poden invertir gran quantitats de dòlars en l’habitatge. Aquest bé immoble ha de ser moble, és a dir mòbil. I ho serà fins en el sentit més literal quan desgraciadament els “tornados” sacsejen les àrres residencials. El mercat immobiliari nord-americà és molt més dinàmic que l’europeu i encara més comparat amb l’espanyol. I dinàmic no vol altre cosa que simplement rep moltes més ordres de compra i venda diàries per mil habitants i els seus preus esdevenen més transparents. Les negociacions del preu d’un pis a Espanya, on es poden regatejar fins a 1, 2 o més milions, són impensables als EEUU on fins l’estat de la tanca de jardí o l’alçada de la gespa d’un veí deixat pot afectar al valor de les cases d’un mateix carrer. No és d’estranyar que un dels càstigs per als qui no s’acaben els “cornflakes” sigui pintar la tanca o tallar l’herba de davant de casa el cap de setmana. En absència d’una mare responsable, la normativa de la urbanització ja recull habitualment obligacions comunitàries com aquestes. I si no t’agrada, busca't una altre comunitat amb normes menys severes. Al cap i la fi l’esperit congregacionalista nord-americà es remunta al segle XVII. Però per buscar-te una altre comunitat has de tenir una casa de fusta. La mobilitat laboral ha generat cases de fusta o les cases de fusta han permès una gran mobililitat laboral?
El president Thomas Jefferson, un dels pares de la pàtria, monumentalment esculpit al Mont Rushmore a Dakota del Sud, va sentenciar que tot aniria bé “Mientras seamos un país básicamente agrícola... pero en el momento en que empezemos a vivir amontonados en grandes ciudades, como sucede en Europa, nos volveremos tan corrompidos como ellos.”. El visitant normand Alexis Tocqueville, en la seva obra “La Democracià a Amèrica”, considerà “la gran dimensión de ciertas ciudades norteamericanas, y sobre todo la naturaleza de sus habitantes, como un verdadero peligro que amenaza el provenir de las repúblicas democráticas del Nuevo Mundo, y me atrevo a decir que ésa serà la causa de su muerte, a menos que su gobierno logre crear una fuerza armada que, aun sometida a la voluntad de la mayoría nacional, sea independiente del pueblo de la ciudades y pueda reprimir sus excesos”. Tocqueville es referia al model Nova York de la primera meitat del segle XIX on la població vivia amuntegada en habitatges de pisos com a les ciutats europees. El model residencial jeffersonià de la casa individual envoltada de terreny circumdant va vèncer la partida al de Nova York. Els gratacels de les ciutats americanes són només oficines. Fins i tot els novaiorquesos viuen ara en cases individuals envoltades d'un jardinet més o menys exuberant als barris residencials que envoltant a l'hora la famosa illa on va néixer la ciutat.
Monticello, la bella residència de Jefferson, és visitada com un santuari amb devoció pàtria per milers de nordamericans cada any. Una casa de finals del segle XVIII, de mida humana, envoltada per un bell parc. Baixant d’aquest peculiar mont, es pot trobar aquest model per tot el país, graduant-se en funció de les disponibilitat del terreny i de les butxaques. Un model que estandaritzat i empobrit arribà a la casa de fusta del barris negres pobres. Els governs de la Gran Bretanya de finals del segle XIX en van perdre nota com es pot veure a les ciutats del país. Una revolució “conservadora” que va evitar la revolució, el pànic de la república democràtica. Tots propietaris, de cases. I cases en el sentit literal. Els problemes de la compaginació aquest model amb l’equilibri i sostenibilitat ecològica no han aparegut fins els darrers anys. Mentrestant el pobre nord-americà, no serà un “clochard” francès (de “cloche”, campana), ni un “barbone” italià (per la barba), sinó un “homeless”, un sense casa. Ni que sigui de fusta.

8 Comentaris:

Blogger Credit Profits diu:

The fight for web talk heightens
Even as the legal tussle between Google and Microsoft is making the headlines, these web portals, along with Yahoo! are involved in an all out war for supremacy in the web communications market.
Hey, you have a great blog here! I'm definitely going to bookmark you!

I have a work at home business site. It pretty much covers work at home business related stuff.

Come and check it out if you get time :-)

3:27 p. m.  
Blogger Mike diu:

Lecture Concert Series begins with war
By Raymond Whiteside September 08, 2005 The university recently announced the 2005-2006 Lecture~Concert Series schedule of nine events.
Great Blog!! If you are interested, go see my kareena kapoor kissing related site. I think you'll like it!!

3:31 p. m.  
Blogger Debt Credit Line diu:

Nice blog, keep up the good work!
I have a debt site/blog. It pretty much covers debt related stuff.
Check out my blog sometime if you have a chance.

3:37 p. m.  
Blogger cc Infopage diu:

Hello,

I am searching for fresh information
for my cc Infopage, 30,000 daily updated Information Pages about all kind of subjects.

It might interest you to know that your blog has been visited and has been read. I hope you enjoy your "Blogging".

I wish you all the luck I can, keep the good work going!

Kind regards,
Jos
Today's News From & About Google

3:28 p. m.  
Blogger anna diu:

Found a lot of useful info on your site about Work At Home Business - thank you. Haven't finished reading it yet but have bookmarked it so I don't lose it. I've just started a Work At Home Business blog myself if you'd like to stop by

4:07 p. m.  
Blogger Torelli diu:

Molt bon anàlisi, només un parell de comentaris:

una de les característiques del mercat immobiliari nord-americà es que el llibelasme salvatge el fa totalment flexible. Totalment flexible vol dir que una propietat pot arribar a devaluar-se totalmet (0,00$) quan un barri deixa de ser econòmicament interessant les companyies de serveis simplememnt desapareixen, la gent marxa i apareixen "nous habitants". Un habitatge no acostuma a consisder-se un valor segur i aquest es un dels motius que limita la inversió en propietats immobiliaries. Son interesants casos com els de Philadelphia.

El model de barri d'habitatge unifamiliar voltat de jardí (suburb) apareix a finals del s XIX (J.A. Downing) com a resposta a la insalubritat de les ciutats que tants problemes habia donat a Europa durant el segle anterior. De fet a quests "suburbs" només hi podia accedir la naixent classe mitja americana. Per a les classes baixes que seguien residint a l'interior de les ciutats (no es cert que a manhatan només hi hagi oficines) es van crear els grans sistemes de parcs com Central park a NY o l'"emerald necklace" de Boston (F.L. Olmsted)

Felicitats pel blog, però de tant en tant podries fer neteja d'aquests missatges publicitaris

6:21 p. m.  
Blogger Post diu:

Hola, bonitas cases de fusta

12:29 a. m.  
Blogger Post diu:

Hola, bonitas cases de fusta o casas de madera artesanales

12:30 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Inici