diumenge, de setembre 11, 2005

La llei del pot

“La meitat del pressupost egipci se’l gasta en Mubarak en tint”. Aquesta és una dita que corre de boca en boca pel país, tal com va informar Tomàs Alcoberro en una crònica sobre les darreres eleccions a Egipte.
A Aràbia Saudí, els seus octogenaris reis no se’ls veu ni un cabell blanc. Bé de fet no se’l veu el cabell, però unes esplèndides perilles tenyides delaten el recurs al “pot” màgic. Durant els consell de ministres d’en Sadam Hussein, l’única senyal de senectut la donava el caldeu Tarek Assís. La resta lluïen els meravellosos efectes rejuvenidors del tint. Una mica més a l’orient, el cabell blanc és proscrit pel partit comunista xinès. Dies abans de la celebració dels seus congressos, aquelles impressionants sales ocupades per centenars de delegats aplaudint a la una enmig d’una decoració de vermell i salts d’aigua, s'esgoten les existències de tint de cabell als magatzems del país. Avis venerables provinents de totes les contrades del país i ni un símptoma de les “nieves del tiempo" del tango d’en Gardel. Desconeixíem els efectes rejuvenidors del maoïsme.
I entremig la democràcia més gran del món, l'Índia. Esplèndida cabellera blanca lluïa l’antic president Vagpayee. Que dir del Nehru. De la melena grisosa de la seva filla Indira. O de la blancor venerable del pocs cabells del bò d’en Gandhi.
La televisió italiana RAI confia en presentadors consagrats que sobrepassen els seixanta com Mino Ligorio la conducció d’alguns dels “telegiornale” d’hora punta. Els darrers presidents, en Pertini, en Cossiga, l’Scalfaro i l’actual Ciampi van ser escollits en edat de jubilació. Els dos darrers amb setanta anys ben fets. El white power hi triomfa. A l’altre banda, en Berlusconi.
A Espanya, podria un ultraseixantè conduir un programa de TV? I a TV3? Per que no hi (ni hi havia en temps del govern Aznar) ministres de més d’aquesta edat al govern del país? Caldrà fer un sistema de paritat que doni quotes per edats?
L’horror al cabell blanc és directament proporcional al nivell de vacuïtat del contingut de les propostes políques, mediàtiques o empresarials. Per que quan aquestes importen i il·lusionen de debò per la qualitat i autenticitat del seu contigut, el demés és “cuento”.

1 Comentaris:

Blogger Ramon B. diu:

Sort que algunes dones troben "interessants" els homes que comencen a tenir cablells blancs. Aquesta tendència potser ens salvarà!

:)

2:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Inici