dimarts, de novembre 01, 2005

La COPE també provoca a catòlics

Aquestes darrers dies s’han reforçat les crides a actuar contra la cadena COPE pels comentaris que alguns dels seus “contertulis” i directors de programes hi expressen. S’acusa els comentaris de realitzar una anàlisi plana i malitencionada de la realitat, de faltar a la veritat i a la honorabilitat de les persones, d’incitar a l’odi ...
Traspassant l’esfera dels actors dels comentaris, les crides es dirigeixen cap a la propietat del mitjà de comunicació, la Conferència Episcopal Espanyola, per tal que intercedeixi en la qüestió.
El nostre Estat de Dret garanteix dos drets fonamentals, els de la honorabilitat i el de llibertat d’expressió. Si es considera que algun comentari de la COPE vulnera el primer, cal denunciar-ho judicialment.
Dins de la moral catòlica, un acte pot ser legal però immoral i a la inversa. No ajudar un pobre que ho passa malament, no estimar l’espòs o esposa no és il·legal però és no correcte moralment. Per contra, donar refugi a un jueu a l’Alemanya nazi era il·legal però era i és moralment correcte.
Entre la legalitat dels certs comentaris expressats a la cadena COPE i la seva moralitat (catòlica) segurament que hi ha la qüestió. Només des d’una posició, com ara des de la moral catòlica, on es diferenciï entre fet legal i fet moral és possible criticar la COPE. I ja se sap que el caràcter moral d’un acte acaba remetent-se al que hi ha de transcendent i absolut en l’home, a anar més enllà del que és materialisme o del relativisme. És pot aleshores, posar en evidència la contradicció o falta de coherència entre el que es predica i el que es fa, malgrat es compleixi la legalitat. Es podrà demanar a la Conferència Episcopal Espanyola o a al Santa Seu que, si us plau, iniciï un procés d’investigació o inspecció sobre els excessos dels comentaris que amb persistència es difonen i de les seves repercussions sobre la pau social al país.
S’haurà de fer esment però, que per realitzar aquesta darrera petició cal tenir “neta” la pròpia casa mediàtica. És a dir, si no és vol caure en el major dels cinismes, cal obrar moralment en la informació que es dóna des de la resta de mitjans d’informació. Hem de preguntar-nos, doncs, si des d’aquells opinadors i mitjans que s’autoanomenen progressistes i/o catalanistes no s’ha actuat de la mateixa manera que es critica a la cadena COPE. I més a un país, Catalunya, on amb una facilitat i velocitat que fa fredat es titlla de fascista tot allò o a tot aquell que opina de manera contrària. A Catalunya ha tingut lloc una persecució, duta a terme des d'un cert món educatiu i alguns mitjans de comunicació, de tot allò que fes olor a catòlic. S’ha ridiculitzat el catolicisme fins a nivells que posen els pels de punta, alimentant la seva estigmatització. Al costat del llibre recentment editat “Les barbaritats de la COPE”, es podria editat un “Les barbaritats de TV3” que recollís les animalades que s’ha arribat a dir contra Joan Pau II, contra l’Església Catòlica. Recopilatori de frivolitzacions, ridiculitzacions, d’anàlisis barruers i burletes que han “calat” en una part considerable de la població de manera preocupant. Caricaturització des d’on emeten molts judicis de valor. Una pluja fina però perseverant d’equiparació del catolicisme amb temps foscos, irracionalitat i repressió, de gestos, rialletes i girs de veu i de discurs d’alguns dels periodistes que es tenen per professionals. Una complicitat per al desprestigi. Només cal revisar la videoteca de la TV més nostre i cercar com s’ha informat, escamotejat informació i no contrastat d’altre. Malgrat tot, després de la manifestació de dol mundial, especialment entre molts joves catòlics europeus, per la mort de Joan Pau II sembla que aquesta ridiculització i culpabilització del catolicisme es va reconduint en els mitjans de comunicació de casa nostre, aceptant de facto que certes simplificacions han estat imprudents.
Aquests fets, però, no poden ser excusa ni legitimació per a fer el mateix, però en sentit oposat, des de la COPE. Per que precisament, el com s’informa és molt important en una cadena d’informació catòlica. Per que el llistó no passa només per la legalitat sinó que es situa més amunt.
Caldria preguntar a alguns “contertulis” i directors de programes de la COPE si són conscients d’aquest darrer punt. Els ciutadans catòlics i el país necessita de mitjans de comunicació de l’Església de gran abast com la COPE que enriqueixin els punts de vista i la informació. Però no d’aquesta manera. Per que el què i el com s’informa, per a un catòlic, són les dues cares de la mateixa moneda, que és el servei a la veritat. Per que si no, un es posa en el mateix pla d’actuació que el periodisme laicista i anticatòlic que es critica. Esdevenint, el tret diferencial, només el to cavernícola, i no un periodisme que tingui en les virtuts cardinals, just, prudent, fort i savi, la seva carta de navegació.