tag:blogger.com,1999:blog-16436489.post-1136686918705941052006-01-07T18:21:00.000-08:002006-01-07T18:21:00.000-08:00Molt bon anàlisi, només un parell de comentaris:<BR/><BR/>una de les característiques del mercat immobiliari nord-americà es que el llibelasme salvatge el fa totalment flexible. Totalment flexible vol dir que una propietat pot arribar a devaluar-se totalmet (0,00$) quan un barri deixa de ser econòmicament interessant les companyies de serveis simplememnt desapareixen, la gent marxa i apareixen "nous habitants". Un habitatge no acostuma a consisder-se un valor segur i aquest es un dels motius que limita la inversió en propietats immobiliaries. Son interesants casos com els de Philadelphia.<BR/><BR/>El model de barri d'habitatge unifamiliar voltat de jardí (suburb) apareix a finals del s XIX (J.A. Downing) com a resposta a la insalubritat de les ciutats que tants problemes habia donat a Europa durant el segle anterior. De fet a quests "suburbs" només hi podia accedir la naixent classe mitja americana. Per a les classes baixes que seguien residint a l'interior de les ciutats (no es cert que a manhatan només hi hagi oficines) es van crear els grans sistemes de parcs com Central park a NY o l'"emerald necklace" de Boston (F.L. Olmsted)<BR/><BR/>Felicitats pel blog, però de tant en tant podries fer neteja d'aquests missatges publicitarisTorellihttp://www.blogger.com/profile/12954804386544688156noreply@blogger.com